Falsos mites sobre la lactància materna

by

Arreu del món existeixen idees, conceptes o veritats sobre la lactància. Els uns donen suport a les mares, les dignifiquen, els altres entorpeixen el desenvolupament de la lactància o el tallen massa d’hora i al final afecten la salut i el sa desenvolupament dels nadons, alhora que omplen d’incertesa les seves mares. Escollim alguns dels mites que comentem per a la tranquil·litat de les famílies.

  • Mite 1: Alletar freqüentment al nadó redueix la producció de llet, produeix un reflex d’ejecció dèbil i el fracàs de la lactància.
  • Realitat: La quantitat de llet que una mare produeix arriba al seu punt òptim quan se li permet al nadó sa prendre tantes vegades com ho necessiti. El reflex d’ejecció de la llet opera més fortament en presència d’un bon subministrament de llet, que normalment passa quan s’alimenta el nadó a demanda, és a dir, sense imposar horaris.
  • Mite 2: Una mare necessita alletar únicament de 4 a 6 vegades cada 14 hores per mantenir una bona quantitat de llet.
  • Realitat: Els estudis científics demostren que quan una mare alleta freqüentment des que neix el nadó, amb una mitjana de 9,9 vegades cada 14 hores durant els primers 15 dies, la seva producció de llet és major, el nadó augmenta de pes i la mare alletarà durant un període de temps més llarg. La producció de llet ha demostrat estar relacionada amb la freqüència de les preses. La quantitat de llet comença a disminuir quan les preses són poc freqüents o restringides. No s’ha d’oblidar que molts nadons recent nascuts mengen cada hora i mitja o cada dues hores, cosa normal i freqüent.
  • Mite 3: Els nadons obtenen tota la llet que necessiten durant els primers 5 a 10 minuts de mamar.
  • Realitat: Tot i que molts nadons ja crescudets poden prendre la major part de la seva llet en els primers 5 a 10 minuts, això no és generalitzable a tots els nens. Els recent nascuts, que amb prou feina estan aprenent a mamar, no sempre són tan eficients al pit i sovint requereixen molt més temps per menjar. Poder mamar també depèn del reflex de baixada de la llet materna. Encara que a moltes mares els hi baixa la llet quasi immediatament, a d’altres no els hi passa igual. En moltes dones, la baixada de la llet és esglaonada, té lloc vàries vegades durant una sola toma. En comptes d’endevinar, és millor permetre que el nadó mami fins que mostri signes de satisfacció, tals com deixar-se anar ell sol o tenir els braços i les mans relaxats.
  • Mite 4: Les mares lactants han d’espaiar les preses perquè puguin omplir-se els pits.
  • Realitat: Cada parella mare/fill és única i diferent. El cos d’una mare lactant sempre està produint llet. Els seus pits funcionen en part com a dipòsits de reserva, alguns amb major capacitat que altres. Quan més buit està el pit, més ràpid treballarà el cos per reabastir-lo. Quan més ple està el pit, més lenta serà la producció de llet. Si una mare espera sistemàticament que se li omplin els pits abans d’alletar, el seu cos pot rebre el missatge que està produint massa llet i, per tant, reduir la producció.
  • Mite 5: A les 8 setmanes d’edat el nadó només necessita entre 6 i 8 presses de llet materna; als 3 mesos únicament requereix de 5 a 6 presses; i als 6 mesos, no més de 4 o 5 al dia.
  • Realitat: La freqüència de les presses del nadó alimentat al pit varia d’acord amb varis factors: la producció de llet de la mare i la seva capacitat d’emmagatzematge (les mares amb més pit en general tenen major capacitat), així com amb les necessitats de creixement del nadó. Els dies en que es produeixen pics de creixement (dies de major freqüència) o el petit està malalt, poden canviar temporalment els patrons alimentaris del nadó. És important tenir en compte que el consum calòric del nen augmenta al final de la pressa, és a dir, imposar límits arbitraris sobre la freqüència o durada de les presses pot desembocar en un consum massa baix de calories per part del nadó.
  • Mite 6: És la quantitat de llet que el nadó consumeix, no sé si llet materna o de fórmula  el que determina quant temps aguanta el nadó entre presses.
  • Realitat: Els nens alletats buiden l’estómac més ràpidament que els nens alimentats amb biberó: aproximadament 1,5 hores en comptes de fins a 4 hores. Això és degut a la mida molt menor de les molècules de les proteïnes que formen part de la llet materna i les quals es digereixen més ràpidament. Tot i que la quantitat de llet que es consumeix és un dels factors que determinen la freqüència de les presses, el tipus de llet és d’igual importància. Els estudis antropològics de les llets produïdes pels diversos tipus de mamífers confirmen que els nadons humans estan dissenyats per rebre aliment amb freqüència i així s’ha fet a través de l’història.
  • Mite 7: Mai despertis al nadó mentre dorm.
  • Realitat: Tot i que és veritat que la majoria de nadons indiquen quan tenen gana, és possible que els recent nascuts no es despertin tan sovint com ho necessiten  per el que s’ha de despertar-los per a que mengin almenys 8 vegades cada 24 hores. Potser no es desperten per els medicaments que va rebre la mare durant el part, per icterícia, trauma, medicament materns o comportament introvertit per part dels nadons als que es fa esperar quan donen senyals de gana. A més, les mares que vulguin aprofitar la infertilitat natural que produeix la amenorrea durant la lactància comprovaran que el retorn a la menstruació triga més quan el nadó segueix mamant a la nit.
  • Mite 8: El metabolisme del nadó està desorganitzat al néixer i requereix que se li imposi una rutina o horari per ajudar a resoldre aquesta desorganització.
  • Realitat: Els nadons neixen programats per menjar, dormir i tenir períodes de vigília. No és un comportament desorganitzat, sinó un reflex de les necessitats úniques de cada recent nascut. Amb el transcurs del temps els nadons s’adapten gradualment al ritme de vida del seu nou ambient sense precisar entrenament ni ajuda.
  • Mite 9: Les mares lactants han d’oferir al seu nadó sempre ambdós pits a cada pressa.
  • Realitat: És molt més important deixar que el nadó acabi de prendre del primer pit abans d’oferir el segon, encara que això signifiqui que rebutja el segon pit durant aquesta pressa. L’última llet (que conté més calories) s’obté gradualment conforme es va buidant el pit. Passa a alguns nens, si se’ls hi canvia de costat de manera prematura, que s’atiparan de la primera llet, més baixa en calories, en comptes d’obtenir l’equilibri natural entre la primera llet i la segona. Com a resultat, el nadó no quedarà satisfet i perdrà pes, i probablement tindrà còlics. Durant les primeres setmanes, moltes mares ofereixen ambdós pits a cada pressa per ajudar a establir el subministrament de llet.
  • Mite 10: Si un nadó no augmenta bé de pes, és perquè la llet de la seva mare és de baixa qualitat.
  • Realitat: Els estudis demostren que fins i tot les dones que pateixen desnutrició són capaces de produir llet de prou qualitat i quantitat per suplir les necessitats de creixement del nadó. En la majoria dels casos, el pes escàs del nadó es deu al consum insuficient de llet materna derivat d’horaris estrictes, d’una inadequada succió o un problema orgànic del nadó.
  • Mite 11: Quan una dona té escassetat de llet, generalment es deu a l’estrès, la fatiga o el baix consum alimentari i de líquids.
  • Realitat: Les causes més comuns de llet escassa són: preses poc freqüents i/o problemes amb la postura del nadó al mamar. Ambdós problemes es deuen en general a la informació incorrecta que rep la mare lactant. Els problemes de succió del nadó també poden afectar de forma negativa la quantitat de llet que produeix la mare. L’estrès, la fatiga o la mala nutrició rarament són causes de baixa producció de llet, ja que el cos humà ha desenvolupat mecanismes de supervivència per protegir al lactant en temps de gana.
  • Mite 12: Una mare ha de prendre llet per produir llet.
  • Realitat: Una dieta saludable i equilibrada és tot el que una mare necessita per alimentar-se adequadament i produir llet. El calci es pot obtenir d’una gran varietat de fonts no relaciones amb els làctics, com les verdures verdes, les llavors, la fruita seca, el peix com la sardina i el salmó amb espina. No hi ha cap altre mamífer que prengui llet per produir llet.
  • Mite 13: Mamar sense el propòsit d’alimentar-se (succió no nutritiva) no té objecte.
  • Realitat: Les mares amb experiència en lactància aprenen que els patrons de succió i les necessitats de cada nadó varien. Tot i que les necessitats de succió d’alguns nadons es satisfan primordialment quan mengen, altres nadons requereixen més succió de pit, tot i haver acabat de menjar fa uns minuts. Molts nadons també mamen quan tenen por, quan es senten sols o quan alguna cosa els hi molesta.
  • Mite 14: Les mares no han de prestar-se a ser el “xumet d’entreteniment” del seu fill.
  • Realitat: Consolar i suplir les necessitats de succió al pit és el disseny de la natura per a mares i fills. Els xumets són un substitut de la mare quan ella no està. Altres raons per oferir el pit per calmar al nadó inclouen un millor desenvolupament oral i facial, la prolongació de la amenorrea, evitar la confusió de succió i estimular una producció adequada de llet que asseguri un índex més elevat d’èxit de la lactància. I sobretot, un nen tranquil que troba consol en la seva mare, cosa que enforteix el seu desenvolupament emocional.
  • Mite 15: La confusió tetina-mugró no existeix.
  • Realitat: L’alimentació al pit i l’alimentació per biberó requereixen diferents tècniques orals i motrius. Les tetines artificials produeixen una espècie de sobreestimulació a la que els nadons poden acostumar-se i preferir al mugró, més suau. Com a resultat, alguns nadons desenvolupen la confusió de succió o fan servir tècniques no adequades per mamar al pit quan se’ls hi ofereix biberó i pit. Això fa que no siguin eficients obtenint llet i en ocasions fan clivelles  a la mare.
  • Mite 16: La lactància freqüent pot donar lloc a la depressió postpart.
  • Realitat: Es creu que la depressió postpart és deguda a les hormones fluctuants que es presenten després del naixement del nadó i que pot aguditzar-se per la fatiga i la falta de suport social. Es dóna en dones que han presentat problemes anteriors a l’embaràs. Se sap que les dones que alleten amb freqüència tenen menys tendència a patir una depressió postpart.
  • Mite 17: Alimentar el nadó a demanda no facilita el vincle maternal.
  • Realitat: Respondre de manera sensible i ràpida als senyals del nadó uneix la mare amb el seu fill de tal manera que es sincronitzen, a conseqüència es crea un major vincle. Addicionalment, un nadó que no plora perquè és atès ràpidament, no genera situacions d’estrès familiar a causa dels seus plors.
  • Mite 18: Les mares que mimen massa als seus fills i els porten en braços sovint els malcrien.
  • Realitat: Els nens a qui es porta en braços sovint ploren menys hores al dia i mostren majors trets de seguretat al créixer. Els nadons necessiten la seguretat dels braços de la seva mare més del que imaginem.
  • Mite 19: És important que la resta de membres de la família alimenti al nadó per a que també ells desenvolupin un vincle.
  • Realitat: Alimentar al nadó no és l’única manera amb la que la resta de membres de la família pot apropar-se al nadó. Portar-lo, acariciar-lo, banyar-lo i jugar amb ell, són accions molt importants per al seu creixement i desenvolupament, així com per el seu vincle amb els demés.
  • Mite 20: El fet que sigui el nadó qui dirigeixi la seva alimentació (com ara la lactància a demanda) té un efecte negatiu sobre la relació de parella.
  • Realitat: Els pares madurs es donen compte que les necessitats del recent nascut són molt intenses, però també, que disminueixen amb el temps. De fet, el treball en equipo que es realitza al cuidar un nadó pot unir a la parella a mesura que ambdós aprenen a ser pares junts.
  • Mite 21: Alguns nens són al·lèrgics a la llet materna.
  • Realitat: La llet materna és la substància més natural i fisiològica que el nadó pot ingerir. Si mostra signes de sensibilitat relacionades amb l’alimentació, en general es deuen a alguna proteïna aliena que ha entrat a la llet materna, i no a la llet materna en si. Això s’arregla fàcilment eliminant l’aliment ofensiu de la dieta materna durant un temps.
  • Mite 22: La lactància massa freqüent causa obesitat en el nadó quan creix.
  • Realitat: Els estudis científics demostren que els nadons alletats autocontrolen els seus patrons alimentaris i la quantitat que ingereixen, i tendeixen a consumir la quantitat de llet adequada per al seu propi cos. És l’alimentació amb biberó i l’introducció precoç d’aliments complementaris la causa de que es vegin afectats d’obesitat al créixer, i no la lactància natural.
  • Mite 23: Donar el pit mentre al nadó està estirat causa infeccions a l’oïda.
  • Realitat: Donat que la llet materna és un fluid viu i ple d’anticossos i immunoglobulines, el lactant té menor probabilitat de desenvolupar infeccions d’oïda, independentment de la postura que utilitzi. De fet, quan la mare alleta asseguda, el nadó està en posició horitzontal als seus braços. A més, la disposició dels músculs en el moment de succionar tanca la comunicació amb l’oïda.
  • Mite 24: La lactància perllongada més allà dels 12 mesos no té valor, ja que la qualitat de la llet materna comença a deteriorar-se a partir dels 6 mesos de vida.
  • Realitat: La composició de la llet materna varia d’acord amb les necessitats del nadó a mesura que aquest madura. Fins i tot quan el nen ja és capaç de rebre altre tipus d’aliments, la llet materna és la seva font principal de nutrició durant els primers 12 mesos. Es converteix en complement al segon any de vida. A més, el sistema immunològic del nadó triga entre 2 i 6 anys a madurar. La llet materna continua complementant i ajudant el sistema immunològic mentre el nadó la segueix prenent. Investigacions recents mostren que la llet materna és més rica en greix i energia després d’un any de lactància: conté quasi 12% més de calories que la llet d’una mare d’un nadó recent nascut. Passa el mateix amb els factors protectors.

Lisa Marasco Leaven. La Liga de la Leche

Referències

Mite 1

  • DeCaralho, M et al., Effect of frequent breastfeeding on early milk production and infant weight gain, Pediatrics, 1983; 72:307-11
  • Hill, P., Insufficient milk supply syndrome, NAACOG’s Clin Issues, 1992; 3(4):605-12
  • Klaus, M., The frequency of suckling: neglected but essential ingredient of breastfeeding, Ob Gyn Clin North Am 1987; 14(3):623-33
  • Neifert, M., Early assessment of the breastfeeding infant, Contemporary Pediatrics, octubre 1996
  • Lawrence, R., Breastfeeding: A Guide for the Medical Profession, 4ª ed. St. Louis: Mosby 1994;188
  • Salariya E. et al., Duration of breastfeeding after early initiation and frequent feeding, Lancet 1978 2(8100): 1141-43
  • Slaven, S. Harvey, D., Unlimited sucking time improves breastfeeding, Lancet 1981; 14: 392-93
  • Stuart-Macadam, P., Dettwyler, K., Breastfeeding: Biocultural Perspectives, Hawthorne, Nueva York: Aldine de Gruyter, 1995; 129
  • Woolridge, M. y Baum, J., Infant appetite-control and the regulation of the breast milk supply, Child Hosp Qtrly 1992; 3:113-19

Mite 2

  • Daly, S., Hartmann, P., Infant demand and milk supply: Part 1 and 2, J Hum Lact 1995; 11(1):21-37
  • DeCaralho, M et al., Effect of frequent breastfeeding on early milk production and infant weight gain, Pediatrics, 1983; 72:307-11
  • De Coopman, J., Breastfeeding after pituitary resection: support for a theory of autocrine control of milk suppy, J Hum Lact 1993; 9(1): 35-40
  • Riordan, J., y Auerbach, K., Breastfeeding and Human Lactation, Boston y Londres: Jones and Bartlett 1993:88

Mite 3

  • Lucas, A., Lucas, P., Aum, J., Differences in the pattern of milk intake between breast and bottle-fed infants, Early Hum Dev 1981; 5: 1995
  • Stuart-Macadam, P., Dettwyler, K., Breastfeeding: Biocultural Perspectives, Hawthorne, Nueva York: Aldine de Gruyter, 1995; 220-37

Mite 4

  • Daly, S., Hartmann, P., Infant demand and milk supply: Part 2, J Hum Lact 1995; 11(1):27-37
  • Lawrence, R., Breastfeeding: A Guide for the Medical Profession, 4ª ed. St. Louis: Mosby 1994; 240-241

Mite 5

  • Daly, S., Hartmann, P., Infant demand and milk supply: Part 1, J Hum Lact 1995; 11(1):27-371-6
  • Klaus, M., The frequency of suckling: neglected but essential ingredient of breastfeeding, Ob Gyn Clin North Am 1987; 14(3):623-33
  • Lawrence, R., Breastfeeding: A Guide for the Medical Profession, 4ª ed. St. Louis: Mosby 1994; 253
  • Millard., A., The place of the clock in pediatric advice: rationales, cultural themes and impediments to breast-feeding, Soc Sci Med 1990: 31:211
  • Woolridge,M., “Baby controlled breastfeeding: biocultural implications” en Stuart-Macadam, P., Dettwyler, K., Breastfeeding: Biocultural Perspectives, Hawthorne, Nueva York: Aldine de Gruyter, 1995; 217-42

Mite 6

  • Lawrence, R., Breastfeeding: A Guide for the Medical Profession, 4ª ed. St. Louis: Mosby 1994; 254
  • Marmet, C., Shell, E., Breastfeeding Is Important, Encino, California: Lactation Institute, 1991; 4
  • Stuart-Macadam, P., Dettwyler, K., Breastfeeding: Biocultural Perspectives, Hawthorne, Nueva York: Aldine de Gruyter, 1995; 192

Mite 7

  • American Academy of Pediatrics Policy Statement on Breastfeeding and the Use of Human Milk, Pediatrics 1997: 100(6): 1035-39
  • Klaus, M., The frequency of suckling: neglected but essential ingredient of Breastfeeding, Ob Gyn Clin North Am 1987; 14(3):623-33
  • Mohrbacher, N., Stock, J., Breastfeeding Answer Book, Schaumburg, Illinois: LLLI, 1997;60-65, 360-61
  • Tips for Rousing a Sleepy Newborn, LLLI, 1997, Publication No. 485

Mite 8

  • Mohrbacher, N., Stock, J., Breastfeeding Answer Book, Schaumburg, Illinois: LLLI, 1997;60-65, 360-61
  • Sears, W., The Fussy Baby, LLLI 1985; 12-13

Mite 9

  • Mohrbacher, N., Stock, J., Breastfeeding Answer Book, Schaumburg, Illinois: LLLI, 1997;60-65, 25
  • Stuart-Macadam, P., Dettwyler, K., Breastfeeding: Biocultural Perspectives, Hawthorne, Nueva York: Aldine de Gruyter, 1995; 192
  • Woolridge, M., Fisher, C., Colic, “overfeeding” and symptoms of lactose malabsorption in the breastfed baby: a possible artifact of feeding management?, Lancet 1988; 11(8605): 382-84
  • Woolridge, M. et al., Do changes in pattern of breast usage alter the baby’s nutritional intake?, Lancet 1990; 336 (8712): 395-97

Mite 10

  • Mohrbacher, N., Stock, J., Breastfeeding Answer Book, Schaumburg, Illinois: LLLI, 1997;60-65, 25
  • Wilde, C. et al., Breastfeeding; matching supply with demand in human lactation, Proc Nutr Soc 1995; 54: 401-06

Mite 11

  • Dusdieker, B., Stumbo, J. Booth, B. et al, Prolonged maternal fluid supplementation in breastfeeding, Pediatrics 1990; 86: 737-40
  • Hill, P., Insufficient milk supply syndrome, NAACOG’s Clin Issues 1992; 3(4):605-13.
  • Wooldridge, M., Analysis, classification, etiology of diagnosed low milk output, Plenary session at the International Lactation Consultant Association Conference, Scottsdale Arizona, 1995.
  • World Health Organization, Not enough milk, Division of Child Health and Development Update Feb 1995: 21,

Mite 12

  • Behan, E. Eat Well, Lose Weight While Breastfeeding, Nueva York: Villard Books, 1992; 145-46
  • Mohrbacher, N., Stock, J., Breastfeeding Answer Book, Schaumburg, Illinois: LLLI, 1997;377, 379

Mite 13

  • Lawrence, R., Breastfeeding: A Guide for the Medical Profession, 4ª ed. St. Louis: Mosby 1994; 432
  • Riordan, J. y Auerbach, K., Breastfeeding and Human Lactation, Boston y Londres: Jones and Bartlett 1993:96-97

Mite 14

  • American Academy of Pediatrics Policy Statement on Breastfeeding and the Use of Human Milk, Pediatrics 1997: 100(6): 1035-39
  • Barros, F. et al., Use of pacifiers is associated with decreased breastfeeding duration, Pediatrics 1995; 95: 497-99
  • Gotsch, G., Pacifiers: Yes or No?, LLLI, 1996, Publication No. 45.
  • Mohrbacher, N., Stock, J., Breastfeeding Answer Book, Schaumburg, Illinois: LLLI, 1997;34-35, 43-44
  • Newman, J., Breastfeeding problems associated with the early introduction of bottles and pacifiers, J Hum Lact 1990; 6(2), 59-63

Mite 15

  • Blas, E., Behavioral and physiological consequences of suckling in rat and human newborns, Acta Paediatr Suppl 1994; 397:71-76
  • Mohrbacher, N., Stock, J., Breastfeeding Answer Book, Schaumburg, Illinois: LLLI, 1997;82-87
  • Neifert, M. et al., Nipple confusion: toward a formal definition, J Pediatr 1995: 126(6):S125-9
  • Nipple Confusion: Overcoming and Avoiding this Problem, LLLI, 1992, Publication No. 32.

Mite 16

  • Astbury, J. et al., Birth events, birth experiences, and social differences in postnatal depression, Aust J Public Health 1994; 18 (2): 176-84
  • Dunnewold, A., Breastfeeding and postpartum depression: is there a connection?, Breastfeeding Abstracts, LLLI, May 1996; 25
  • Lawrence, R., Breastfeeding: A Guide for the Medical Profession, 4ª ed. St. Louis: Mosby 1994; 191-92

Mite 17

  • Ainsworth, M., Infant-mother attachment, Am Psych 1979; 34(10):932-37
  • Berg-Cross, L., Berg-Cross, G., McGeehan, D., Experience and personality differences among breast and bottle-feeding mothers, Psych of Women Qtly 1979: 3(4):344-58.
  • Kennell, J., Jerauld, R., Wolfe, H. et al., Maternal behavior one year after early and extended post-partum contact, Developmental Medicine and Child Neurology 1974;16(2):99-107
  • Temoury, M. et al., Influence of breastfeeding on the infant’s intellectual development, J Ped Gastro Nutr 1994; 18:32-36

Mite 18

  • Anisfeld, E. et al., Does infant carring promote attachment? An experimental study of the effects of increased physical contact on the development of attachment, Child Dev 1990; 61:1617-27
  • Barr, R. y Elias M., Nursing interval and maternal responsivity: effect on early infant crying, Pediatrics 1988; 81:529-36
  • Bowlby. J., Attachment and Loss: Attachment, vol 1. Nueva York: Basic Books, 1969; 178, 208, 240
  • Heller, S., The Vital Touch: How Intimate Contact with Your Baby Leads to Happier, Healthier Development, Nueva York: Henry Holt, 1997; 41-53, 204-21
  • Hunziker, U. y Barr R., Increased carrying reduces infant crying: a randomized controlled trial, Pediatrics 1986; 77:641
  • Matas, L., Arend, R., Sroufe, L., Continuity of adaptation in the second year: the relationship between quality of attachment and later competence, Child Dev 1978; 49:547-56

Mite 19

  • Heller, S., The Vital Touch: How Intimate Contact with Your Baby Leads to Happier, Healthier Development, Nueva York: Henry Holt, 1997; 60-61

Mite 20

  • Bocar, D., Moore, K., Acquiring the parental role: a theoretical perspective, LLLI Lactation Consultant Series, Unit 16. Garden City Park, Nueva York: Avery, 1987
  • Sears, W., Becoming a Father, Schaumburg, Illinois: LLLI, 1986; 29-50, 119-29

Mite 21

  • Hudson, I. et. al., A low allergen diet is a significant intervention in infantile colic: results of a community-based study, J Allergy Clin Immunol 1995; 96:886-92
  • Mohrbacher, N., Stock, J., Breastfeeding Answer Book, Schaumburg, Illinois: LLLI, 1997;97-99
  • Salmon, M., Breast Milk: Nature’s Perfect Fórmula, Demarest, Nueva Jersey: Techkits, 1994;32-3

Mite 22

  • Dewey, K., Lonnerdal, B., Infant self-regulation of breastmilk intake, Acta Paediatr Scand 1986; 75:893-98
  • Dewey, K., et al., Growth of breast-fed and fórmula-fed infants from 0 to 18 months: the DARLING study, Pediatrics 1992a; 89(6):1035-41
  • Kramer, M., Do breastfeeding and delayed introduction of solid foods protect against subsequent obesity?, J Pediatr 1981;98:883-87.
  • Stuart-Macadam, P., Dettwyler, K., Breastfeeding: Biocultural Perspectives, Hawthorne, Nueva York: Aldine de Gruyter, 1995; 192
  • Woolridge, M. Returning control of feeding to the infant, Paper presented at the LLL of Texas Area Conference, Houston, Tejas, EE.UU., julio 42-26, 1992.

Mite 23

  • Anainsson, G. et al., A prospective cohort study on breastfeeding and otitis media in Swedish infants, Pediatr Infect Dis J 1994: 13:183-88
  • Harabuchi, Y. et al., Human milk secretory IgA antibody to nontypeable haemophilus influenzae: possible protective effects against nasopharyngeal colonization, J Pediatr 1994; 124(2): 193-98

Mite 24

  • American Academy of Pediatrics Policy Statement on Breastfeeding and the Use of Human Milk, Pediatrics 1997: 100(6): 1035-39
  • Goldman, A., Immunologic components in human milk during the second year of lactation, Acta Paediatr Scand 1983; 72:461-62
  • Gulick, E., The effects of breastfeeding on toddler health, Ped Nursing 1986; 12:51-54
  • Innocenti Declaration on the protection, promotion and support of breastfeeding, Ecology of Food and Nutrition 1991; 26:271-73
  • Mohrbacher, N., Stock, J., Breastfeeding Answer Book, Schaumburg, Illinois: LLLI, 1997;164-68
  • Saarien, U., Prolonged breastfeeding as prophylaxsis for recurrent otitis media, Acta Paediatr Scand 1982; 71:567-71
Advertisements

Etiquetes: , , , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: